Instal·lar Windows Server en mode core

12 Novembre 2014
Josep Ma Solanes 0

Avui dia ja no és estrany desplegar servidors amb una superfície d’atac inferior als que tenen entorn gràfic, els de sempre. És molt útil en servidors amb serveis molt concrets (nodes de virtualització, servidors Web, etc…) que aquest tipus d’instal·lació els permet millorar el seu grau de seguretat. «Ulls que no veuen cor que no sent».

Aquesta entrada és una guia de com desplegar un nou servidor basat en la Windows Server Technical Preview (l’equivalent al Windows 10 de servidors), però en mode CORE, és a dir, només amb la consola de comandes, sense entorn gràfic. Naturalment, la guia, també serveix per les versions anteriors: Windows Server 2012 i Windows Server 2008.

Instal·lar Windows Server en mode core

Comencem iniciant l’equip o màquina virtual des d’un medi de instal·lació amb la Windows Server Technical Preview (CD, ISO, USB). Recordar en prémer qualsevol tecla per iniciar des del medi de instal·lació.

Windows_Server_Core-01

S’inicia automàticament l’assistent de instal·lació.

Windows_Server_Core-02

Toca seleccionar l’idioma de la instal·lació (la propera versió de Windows Server encara està en fase preview, pel que no hi ha versió amb espanyol), el format d’hora i valors numèrics i la distribució del teclat. Clicar Next per continuar.

Windows_Server_Core-03

Indicar què es vol fer a continuació: Instal·lar o reparar l’equip. Clicar a Install now per començar la instal·lació.

Windows_Server_Core-04

Seleccionar el tipus d’instal·lació a realitzar:

  • Server Core installation (mode consola)
  • Server with a GUI (mode gràfic)

Aquest cop seleccionem l’opció sense entorn gràfic, és a dir, la Windows Server Technical Preview (Server Core Installation) i clicar a Next.

Windows_Server_Core-05

Acceptar els termes de la llicència. Marcar I accept the license terms i clicar a Next.

Windows_Server_Core-06

Seleccionar la manera en què es durà a terme la instal·lació, si es farà una actualització o una instal·lació des de zero. Com que és una instal·lació nova, i a mi no m’agraden massa els assistents, marcar Custom: Install Windows only (advanced).

Windows_Server_Core-07

Marcar el disc dur on realitzar la instal·lació. Si aquest no apareix amb l’indicatiu Unallocated space, vol dir que té particions de dades anteriors. Per una instal·lació neta convindria eliminar qualsevol partició que pugui quedar mitjançant l’opció delete. Quan el disc estigui a Drive 0 Unallocated Space, marcar-lo i l’instal·lador ja s’ocuparà de crear les particions que necessita. Clicar Next.

Windows_Server_Core-08

Esperar que faci la còpia i instal·lació del sistema operatiu en sí.

Windows_Server_Core-09

El sistema es reiniciarà sol per acabar la instal·lació. No passa res, ho fa tot solet, deixem-lo treballar fins que acabi.

Windows_Server_Core-10

Quan ho tingui tot enllestit, el primer que demana és el canvi de contrasenya per l’usuari administrador. Clicar a OK per a canviar-la.

Windows_Server_Core-11

Indicar la nova contrasenya per l’Administrador. «Ull que potser el teclat estigui amb anglès!»

Windows_Server_Core-12

En aquest cas, si es vol, clicant damunt l’idioma del teclat (ENG) ens permet canviar a Espanyol, per exemple:

Windows_Server_Core-13

Clicar a la fletxa de la segona caixeta per acceptar els canvis de la contrasenya, si tot és correcte apareix el missatge de contrasenya canviada amb èxit. Clicar a OK per continuar.

Windows_Server_Core-14

Ja tenim el nostre flamant servidor funcionant en mode core. No espereu l’entorn gràfic, en el seu lloc només hi ha la consola de comandes.

Windows_Server_Core-15

Fem un petit salt de consola de comandes. Canviem la consola de sistema per la consola de PowerShell, on tenim una gamma més àmplia de comandes i podem treballar amb més normalitat, executar la instrucció:

start powershell

Windows_Server_Core-16

S’inicia la consola de PowerShell, amb el típic fons de color blau.

Windows_Server_Core-17

Fins aquí tenim el servidor instal·lat i operatiu, però cal personalitzar un parell de cosetes, per poder començar a treballar correctament amb ell, com és el cas de la configuració de xarxa, el propi nom i la pertinença o no al domini.

 

Configurant la connexió IP

Per establir l’adreça IP estàtica, cal comprovar quines interfícies de xarxa (targetes) ha reconegut el sistema i quin Identificador de targeta (índex) tenen. Per això, des de la PowerShell escrivim la següent instrucció:

Get-NetIPConfiguration

Windows_Server_Core-18En hem de quedar amb el valor de InterfaceIndex, en el meu cas el seu valor és el número 3.

També podem visualitzar el llistat de totes les interfícies de xarxa amb el nom que tenen amb la instrucció:

Get-NetIpInterface

Windows_Server_Core-20

Visualitzem l’adreçament IP d’aquesta interfície en concret (recordar que la meva targeta és la 3, aquest valor s’ha de substituir segons correspongui a cada cas).

Get-NetIpAddress -InterfaceIndex 3

Windows_Server_Core-19

En el llistat obtingut, es pot observar que l’adreça s’ha proporcionat mitjançant un servidor DHCP (valors PrefixOrigin i SuffixOrigin). Com que estem desplegant un servidor, no interessa que aquest tingui una configuració IP dinàmica, sinó més aviat estàtica. Per fer-ho, cal introduir la següent comanda, canviant naturalment, l’adreça IP de la targeta i la porta d’enllaç per les que han de correspondre:

New-NetIpAddress -InterfaceIndex 3 -IPAddress 192.168.117.167 -PrefixLength 26 -DefaultGateway 192.168.117.190

D’on:

  • InterfaceIndex. Correspon a l’índex de la targeta de xarxa que s’ha obtingut mitjançant el llistat de targetes.
  • IpAddress. Correspon a l’adreça IP que es vol assignar al servidor.
  • PrefixLength. Correspon a la màscara de l’adreça IP, però utilitzant la longitud de prefix.
  • DefaultGateway. Correspon a la porta d’enllaç per poder comunicar-se amb altres xarxes.

Ull, la nova adreça IP no pot ser la mateixa que la que ja tingui el servidor.

Windows_Server_Core-21 Ara sí que s’observa en els valors corresponents al PrefixOrigin i SuffixOrigin que l’adreça es proporciona de forma manual, a diferència d’abans que era per DHCP.

Però un servidor també necessita d’un/s DNS per resoldre les adreces. Per establir-lo, per exemple el del router i un extern de Telefónica (80.58.0.33), utilitzem la comanda:

set-DNSClientServerAddress -InterfaceIndex 3 -ServerAddresses 192.168.117.190,80.58.0.33

Windows_Server_Core-22

Configuració de l’adreçament IP acabada.

 

Canviant el nom del servidor

El nom de màquina que es proporciona per defecte, segurament no és el més adequat pel servidor. Per visualitzar el nom actual escrivim la comanda:

hostname

Per canviar aquest nom tant divertit, aquesta altre comanda en que cal substituir nom_del_servidor pel nom que li vulguem donar al servidor:

rename-computer nom_del_servidor

Windows_Server_Core-23

Això si, per aplicar els canvis encara cal reiniciar, amb la comanda:

shutdown /r /t 0

D’on els paràmetres representen:

  • /r     Reinicia l’equip.
  • /t 0  Espera’t 0 segons per reiniciar l’equip, per defecte s’espera un minut, no fa falta haver d’esperar oi?

 

Iniciat de nou el sistema, ens demana les credencials:

Windows_Server_Core-24

i ens deixa a la consola de sistema. Recordeu, per passar a la PowerShell, cal escriure:

start powershell

 

Comprovacions finals

Si comprovem el nom i l’adreça IP del servidor ja són les esperades:

hostname
Get-NetIpAddress

 

Per activar la llicència del servidor, amb accés a Internet, primer cal assignar la clau de producte amb la comanda, substituint <productkey> (incloent els símbols major i menor que) amb la clau que correspongui:

slmgr.vbs -ipk <productkey>

I després activar el servidor amb la comanda:

slmgr.vbs -ato

 

Llestos, ja podem instal·lar els rols que requereixi la màquina per entrar en producció.

 

T’ha agradat l’article? El pots compartir a les xarxes socials. També pots deixar la teva opinió, comentari o suggeriment. Gràcies!

Similar Posts by The Author:

 

Deixar un comentari

Recorda que no es contestaran preguntes personals, només d´interés comú que ens enriqueixin a tots.
La teva adreça de correu electrònic no serà publicada. Els camps obligatoris estan indicats.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada