Tornada a l’escola

Tornada a l'escola
22 Setembre 2015
Josep Ma Solanes 0

Permeteu-me que aquesta setmana l’entrada surti de l’habitual fent una reflexió, ara que ha començat l’escola, sobre l’estat de les Tecnologies de la Informació a l’educació des del punt de vista com a pare i professional de les TI.

Almenys per la meva zona, Catalunya, els nois i noies han tornat a les escoles i instituts. Molts d’ells ja utilitzen sistemes informàtics en el seu dia a dia escolar, havent substituït part dels llibres per ordinadors. Per alguns, serà el primer ordinador que tindran fora de les aules, altres ja estan acostumats a utilitzar ordinadors. Considero que és important que es familiaritzin amb l’ús de l’ordinador com una eina més, de la mateixa manera que la llibreta, el regle, els colors, etc… ja què segurament, per ara, serà una de les eines que més utilitzaran al llarg de la seva vida.

Estem vivint en l’era del coneixement, en que la seva unitat bàsica és la informació i l’eina per gestionar-la els ordinadors. Hem de conèixer bé les eines que utilitzem, de la mateixa manera que el fuster sap com fer anar el ribot o l’electricista el tornavís.

Però, ho estem fent bé de posar aquestes eines a les seves mans? Recordo que quan  era petit, ara ve la nostàlgia, teníem una assignatura què era informàtica. En ella se’ns explicava com s’utilitzava un ordinador: les seves parts, el sistema operatiu, algun llenguatge de programació, com estructurar informació en bases de dades i, finalment, una aplicació de processament de text (d’aquestes no n’hi havia massa on triar per aquella època). Tot plegat servia per resoldre problemes que ens plantejava el professor, de la mateixa manera que fèiem amb paper i llapis, aplicant tots els nostres coneixements, ja siguin de matemàtiques, llengua, dibuix i programació.

Avui dia, per experiència pròpia i del meu entorn, s’ha passat d’aquesta assignatura d’informàtica a utilitzar directament molts programes amb els ordinadors, saltant-se o donant per suposats ensenyaments bàsics en el seu ús. Des del meu punt de vista, i portant-ho a un extrem, equivaldria a escriure amb un llapis, sense saber que el llapis té una punta, que quan s’acaba s’ha de tornar a fer amb una maquineta per continuar escrivint.

Sí, els ordinadors poden fer moltes coses, ens ajuden i ens entretenen, s’utilitzen moltes aplicacions, que cal conèixer amb una mica més de profunditat, ens dóna accés a Internet, vídeos, jocs educatius i no tant, en definitiva informació… grans quantitats d’informació. Però, qui ens ensenya a tenir a punt aquesta eina?

Està clar que l’ús dels sistemes informàtics és un dels coneixements que més fa falta avui dia. Saber com generar la informació, però també saber què fer-ne, com trobar-la, interpretar-la, utilitzar-la, ser més efectiu amb ella.

És cert que els fabricants de programari estan millorant els cercadors de la informació, apliquen la intel·ligència artificial als propis motors de cerca. Ho veiem amb els últims sistemes operatius de Microsoft (des de Windows Vista el cercador ja va integrat al sistema operatiu) i d’Apple amb el Spotlight. Tots amb un únic objectiu: trobar la informació que volem, que en alguns casos no coincideix amb la que hem demanat, allà on es trobi de l’equip o fora d’ell el més ràpid possible.

En part és molt útil, no ho nego pas, però sabeu per què? Aixequeu la mà quants de vosaltres sabeu on teniu guardada exactament la vostra informació. Quants ho teniu en carpetes classificades? Quants trobeu allò que busqueu a la primera? Quants sabeu d’on heu de fer la còpia de seguretat? etc… Generem molta informació i, més sovint del què us penseu, la trobem per automatismes que se’ns han donat, no perquè sapiguem què estem fent. Guardo el fitxer del Word on em diu el Word, no on jo el vull guardar.

Tenim una eina molt potent a les nostres mans, però ens falta el manual bàsic de què fer amb ella.

Al llarg de la meva vida m’he trobat amb moltes situacions inversemblants:

  • La més comú, s’ha de formatar l’ordinador, on teniu els fitxers que s’han de guardar? La cara de l’usuari ho diu tot: aquí. On és aquí! Aquí a la pantalla!
  • Els que només saben utilitzar una aplicació. Heu provat mai de clavar un clau a una fusta amb unes alicates? He arribat a veure usuaris fent postals de vacances amb l’Excel perquè tenia requadres que podien comptar per fer la mida de la postal! (No vegeu quins pets feia el pobre Excel i, a sobre, l’usuari enfadat perquè el programa se li tancava al donar error!).
  • Casos menys extrems, on l’Excel gairebé se les emporta totes, però molt comuns: utilitzar l’Excel per escriure cartes comptant on es fa el salt de línia. O fer pressupostos amb l’Excel de nou, fent els càlculs amb la calculadora de mà al costat de l’ordinador. Abans que pregunteu, amb persones de totes les franges d’edat.
  • Les fotos dels nens o del dia a dia? Tot al mateix sac. Ui, i més amb els mòbils. Després venen les lamentacions de què no trobo les fotos, les he perdut en el canvi d’ordinador o no sé on les tinc, no tinc còpies de seguretat.
  • No parlem de les postures físiques adequades per utilitzar l’ordinador! Aquí si què trèiem un 0 com una casa, jo el primer i que ja ho he tastat en la pròpia pell. Per aprendre a tocar el piano el primer que t’ensenyen és com sentar-te davant del piano. Per tocar l’ordinador… sense comentaris.

I un llarg etc… en què cadascú segur que té anècdotes semblants. Jo em pensava que era per la falta de formació en els adults en l’ús de les noves tecnologies per haver-hi entrat tard, però no, no és així. Tot i que moltes escoles ensenyen algunes operacions bàsiques, com la creació de carpetes i endreçar els fitxers, no són totes, per no dir la majoria. Ja siguin grans o petits sembla ser una batalla perduda, on l’únic que hi aporta una mica de llum és la intel·ligència artificial aplicada als cercadors de informació. O les inquietuds personals de cadascú després de donar-se de garrotades.

Però a banda de cercar informació, també calen altres habilitats:

  • Higiene postural i ambiental. Com ens hem de situar per utilitzar l’ordinador per no fer-nos mal a nosaltres mateixos: canells, esquena, colzes, peus, descansos. Com ha d’estar il·luminat l’entorn? Reflexes a la pantalla, llum adequada, reposar la vista…
  • Mecanografia. Utilitzem contínuament el teclat per escriure i comunicar-nos. No ho farem tota la vida amb dos dits, oi? Encara que s’està avançant amb el reconeixement de veu, encara queden uns quants anys. Us recordeu de les classes de mecanografia? Doncs si, també se’n poden fer i són molt recomanables amb els ordinadors.
  • Llenguatge de programació. A nivell mundial, la comunitat i responsables en I+D no ens cansem de repetir-ho, perquè algú ha de fer les aplicacions, les innovacions, crear quelcom per donar solució a alguna necessitat o problema. Fa poc llegia un article de LifeHacker sobre les 10 habilitats que s’haurien d’ensenyar a l’escola, però que en la majoria dels casos no es fa (Top 10 Skills We Wish Were Taught in School, But Usually Aren’t). Hem de recuperar l’ensenyament d’algun llenguatge de programació als nens, per cultura i perquè potser sigui la seva feina del demà. Les autoritats no es cansen de repetir la necessitat d’aquesta indústria: jocs d’ordinador, entreteniment, noves solucions als problemes quotidians, ciència, l’Internet de les coses… Tot això s’ha de pensar, construïr, etc.. i l’eina per fer-ho, ara com ara, són els llenguatges de programació. Doneu una ullada a la web de https://code.org.
  • Manteniment del sistema operatiu i aplicacions. Aquí comença una odissea i el que avui dia MÉS PROBLEMES causa als sistemes informàtics. És important tenir el sistema operatiu i les aplicacions que s’utilitzen habitualment, sobretot navegadors, JAVA, Flash; actualitzades per evitar malfuncionaments indesitjats. És la part més senzilla de fer per qualsevol usuari, creieu-me, no costa res donar-li clic al botó de buscar actualitzacions i instal·lar-les.
Tornada a l'escola - Hora del codi
Tothom pot aprendre a programar.

 

Entenc que els nous usuaris hauran de lidiar amb aplicacions de tot tipus en el seu dia a dia. Alguns sabran trobar les que més s’adeqüin a les seves necessitats, altres no sabran ni per on començar, ja siguin alumnes o professors. El món de les TIC és molt canviant, en contínua evolució, no és com la majoria de professions que el què aprens et queda per sempre. Sí els conceptes més bàsics, però la resta pot canviar completament i, no tothom accepta haver d’estar continuament formant-se amb aquests canvis constants. Us sona el concepte millora contínua? Sí, són conceptes que s’estenen a altres professions i a la manera de treballar d’avui dia. El món laboral no és com el que han conegut els nostres pares o nosaltres mateixos al començar.

La tecnologia evoluciona i ja és innegable que la xarxa hi té un paper molt important. Per a mi, aquest any, és l’any en que definitivament faig el salt al cloud: híbrid i públic. Un canvi que em trenca molts d’aquests esquemes apresos al llarg de la vida, que he d’abandonar, perquè ja no em serviran, no puc anar contra corrent. Fer aquest canvi complet ara m’ho permet la millora dels serveis i les aplicacions dissenyades en el núvol, especialment Office 365 o OneDrive. A més de la connexió a la xarxa amb la implementació de la fibra òptica. Si, ja ho sé, no a tot arreu arriba la fibra, especialment a casa meva que només tinc 2 Mbits!!!. Si bé la càrrega inicial va ser molt pesada, un cop està tot carregat el treball és molt fluid. I un dia o altre arribarà la fibra.

 

Preparar l’equip per la tornada a l’escola

Després d’aquesta parrafada sobre la situació on ens trobem, en el món de l’educació en informàtica. M’agradaria donar-vos quatre pinzellades, més enllà d’engegar l’ordinador, sobre un ús generalista d’aquest a l’escola. Us poso com exemple la configuració de l’ordinador de la meva filla, que enguany cursa 2n d’ESO. En part vol dir que ja hem pagat la quintada i hem aprés què pot anar millor o pitjor:

  • Primer punt i molt important, l’escola és un entorn hostil, MOLT HOSTIL, no és la xarxa de casa. Hem de considerar que és el mateix que connectar a una xarxa pública del carrer, aeroport, hotel, etc.. No ens podem refiar de res del què circuli per la xarxa del centre.
  • L’ordinador ha de disposar d’un sistema operatiu en plena forma que permeti treballar i utilitzar les diferents aplicacions sense sobresalts. Suposo que a aquestes alçades ja teniu instal·lat el Windows 10, oi? Podeu donar una ullada a l’entrada sobre la seva instal·lació. En cas que disposeu d’un equip Apple, i no tingui instal·lat el Windows 10 (sí, el MacBook Pro que tinc funciona amb Windows 10 natiu), hauríeu d’estar actualitzats a Yosemite. Si utilitzeu una distribució Linux haureu de tenir l’actualització corresponent.
  • No tot és deixar el sistema operatiu instal·lat i a punt. Cal fer les actualitzacions periòdicament, tant del sistema operatiu com de les aplicacions que més s’utilitzen. Avui dia, tenir el sistema operatiu i aplicacions al día és el que més problemes us evitarà, així com quedar-vos sense la vostra eina de treball i estudi durant uns dies. Microsoft publica aquestes actualitzacions de forma habitual el segon dimarts de cada mes. Per sort, amb el Windows 10, les actualitzacions ja es fan soletes, sense que ens hàgim de preocupar per elles.
  • Tenir el tallafocs de l’equip aixecat en tot moment (bloquejant les connexions de fora cap al nostre equip). Si teniu el sistema operatiu Microsoft Windows Vista, 7, 8.1 o 10, el tallafocs ja està activat per defecte. A més, ens ajuda a configurar automàticament les noves xarxes on ens connectem mitjançant la seva detecció i classificació en pública o privada. La meva recomanació és que la xarxa del centre estigui definida com a pública, per bloquejar els accessos indesitjats al nostre equip. Podeu revisar l’entrada sobre els perfils de xarxa.
  • Com no, un sistema anti-virus, bé, anti tot: virus, spyware, phising, hips, botnets, scripting, etc…. En el cas de Windows 10, podeu utilitzar el que ja porta integrat. En cas contrari, o si requeriu d’un nivell més elevat i personalitzable de la protecció, passeu per caixa (he vist molts equips amb anti-virus gratuïts completament reventats). La meva recomanació personal per ús particular són els productes dels fabricants: ESET o Kaspersky. Com ja he comentat, les actualitzacions d’aquestes aplicacions són necessàries perquè siguin efectives.
  • Disposar de dos navegadors d’Internet. Sovint, hi ha pàgines que amb un navegador no funcionen i amb un altre sí. Dóneu una ullada a Microsoft Edge de Windows 10, el Firefox o el Chrome (aquest us deixarà sense memòria de treball amb un no res, vigileu el nombre de pestanyes obertes i tenir-lo sempre actualitzat a la última).
  • El “meu amic” JAVA. El què més maldecaps us donarà, ja sigui per fer anar els llibres electrònics, accedir a pàgines webs o obrir certes aplicacions. Intenteu tenir sempre la última versió per evitar els problemes. El podeu descarregar des de la web de JAVA http://www.java.com/es/download.
  • Jocs, sí, ho heu sentit bé, jocs. Encara que l’equip és per estudiar és inevitable que els nois i noies el considerin propi, on acaben posant tota la seva vida: vídeos, música, fotos, textos, treballs, i com no els jocs amb què passar alguna que altra estona fora de classe. Aquí entra la pedagogia dels pares en fer-los veure que no totes les hores són bones per a jugar. I la força de voluntat dels nois i noies per no caure en el seu parany durant les hores de classe. És una bona lliçó a aprendre per totes parts.
  • Vigilar què s’instal·la a l’equip, s’ha de llegir la lletra petita i ull en clicar el botó d’acceptar tot el que surt a la pantalla. No sempre els programes s’instal·len ells sols, sinó que en la gran majoria de casos, les aplicacions gratuïtes porten “sorpresa”. Estigueu atents a no instal·lar coses que no toquen i que us farà fer coses estranyes als vostres equips.
  • Per acabar, netejar l’equip físicament no farà que vagi més ràpid, però sí que la seva utilització sigui més agradable. Sobre tot la pantalla, que no tingui reflexes o dos dits de pols. I les sortides d’aire, per evitar el sobreescalfament de l’equip i, d’aquesta manera, poder allargar la seva vida útil.

 

I les aplicacions per a l’escola?

No us puc recomanar les aplicacions específiques de cada centre o assignatura, però sí unes de general, almenys a data d’avui, que de ben segur s’agrairà el seu ús:

  • Capturador de pantalla. Fer una foto a la pantalla. Es disposa de l’eina de retalls del propi sistema operatiu o bé, si requeriu quelcom més, podeu utilitzar l’aplicació gratuïta Greenshot. o l’eina per excel·lència, aquesta ja de pagament, SnagIt.
  • Reproductor de videos. Hi ha una pila de formats de vídeo que en la majoria dels casos demanen instal·lar “còdecs” addicionals als equips. Una aplicació que reprodueix la majoria d’ells sense requerir de configuracions especials és el VideoLan, de forma gratuïta. És indispensable.
  • Mapes mentals. Amb un ús creixent d’aquestes metodologies per endreçar les idees a tots els nivells: educatius, professionals. Una eina útil i gratuïta la podeu trobar a XMind.
  • L’agenda. Quants de vosaltres aneu amb l’agenda de paper? I quants l’utilitzeu? Quants l’heu perdut i s’ha convertit en un drama? Si desenvolupem la major part de la vida en el món digital (ordinadors, telèfons mòbils, tauletes), passar de l’agenda de paper a la digital és el següent pas. I, a ser possible, accessible des de tot arreu amb còpia de seguretat.
  • El correu electrònic. Necessari per compartir informació amb els companys de classe. Poca cosa més es pot dir del correu electrònic.
  • Un espai de disc al núvol per tenir una còpia de seguretat ràpida dels documents, així com poder compartir informació amb els companys quan es treballa en equip. Portar l’ordinador amunt i avall, si no es té cura, pot donar més d’una sorpresa i enviar tota la feina feta a prendre vent. Tenir els documents sincronitzats directament quan es treballa amb ells almenys assegura una última còpia de seguretat. OneDrive va ser tot un descobriment per la meva filla.
  • El OneNote. El que aquesta aplicació proporciona requereix d’un capítol a banda. És la llibreta tradicional convertida en digital, on s’hi prenen apunts, els deures, material de referència, esborranys, etc.. Doneu una ullada a com us pot ajudar el OneNote a l’escola.
  • Paquet ofimàtic bàsic: processador de text, fulla de càlcul. Es pot optar per la versió de programari lliure LibreOffice, per l’edició en línia (si a l’escola es disposa d’accés a Internet) de l’edició online de Word i Excel (també gratuïtes) o bé per les edicions de pagament tradicionals de Microsoft Office.
Tornada a escola Word online
Edició de documents amb la versió gratuïta al núvol de Word.

 

Aquests serveis els teniu de forma gratuïta per part de Microsoft a www.outlook.com.

Tornada a escola Outlook.com
Opcions d’Outlook.com gratuïtes.

Si a més, el compte d’usuari de l’ordinador amb sistema operatiu Windows l’heu enllaçat amb el compte de Microsoft (amb el que us heu donat d’alta a Outlook.com) queda tot sincronitzat i accessible des de qualsevol lloc. Sense haver de preocupar-vos per on teniu els documents (ordinador de casa, escola, clau USB) i la còpia de seguretat diària dels mateixos.

Això sí, tot i que estigui al núvol públic, cal fer una còpia de seguretat de tant en tant en un disc dur local o un altre servei diferent.

 

Fins aquí aquesta “petita” introducció sobre la tornada a l’escola. En ella he volgut senyalar la situació de l’ús de les Tecnologies de la Informació amb l’educació i la preparació, a grans trets, a nivell d’eines a utilitzar fora de les “necessàries o obligades”, de l’ordinador per la tornada a l’escola.

 

T’ha agradat l’article? El pots compartir a les xarxes socials. També pots deixar la teva opinió, comentari o suggeriment. Gràcies!

Similar Posts by The Author: