Obsolescència

16 Març 2014
Josep Ma Solanes 0

Estava preparant l’entrada al blog d’aquesta setmana quan un fet inesperat m’ha fet abandonar la feina per dedicar-li tota la meva atenció. Per no deixar l’entrada de la setmana en blanc, vull deixar constància del fet i la meva reflexió sobre l’obsolescència d’equips en producció.

Per situar-nos, aquest cop es tracta d’una cabina de discs de més de 13 anys en producció, amb dues aplicacions crítiques pel funcionament de la indústria. Aquest cap de setmana es produeix una reestructuració del CPD on es troba i era necessari apagar tots els sistemes per unes hores. La cabina i els servidors estaven donant el mateix nivell de servei esperat durant tots aquests anys i, l’operació, era una tasca habitual de manteniment, sense complicacions.

Què passa al tornar arrencar?

Doncs el què ningú desitjava, però que es veia a venir: l’obsolescència del dispositiu (aquest any el fabricant deixa de suportar la vida d’aquest producte), els anys en producció? el cansament de la maquinària?

Vés a saber. No és el primer cop que em passa una cosa semblant amb equipaments que durant molts anys han estat en producció sense més problemes que els habituals del dia a dia. I, el dia menys pensat, amb un simple tall de corrent elèctric, una parada de manteniment, etc… ja no torna a arrencar o es degrada fins a tal punt que és molt difícil de recuperar.

I ara què fem?

Doncs que s’ha d’arrancar si o si. No hi ha alternativa a curt termini. No hi ha una migració en curs que es pugui accelerar. Només és viable tornar a arrancar el sistema per recuperar el servei. Penseu en les vostres empreses:

  • Què passa si no arranca l’ERP?
  • Què passa si no arranca el controlador del forn?
  • Què passa si no arranca el gestor de les vàlvules de líquids?
  • Què passa si no arranquen els controladors de temperatura de tubs?
  • etc…

Tanquem l’empresa perquè no pot produir? Durant quant de temps? No són preguntes que diguem massa “viables”.

Quan és pot parlar d’obsolescència?

Alguna cosa ens ensenya la vida i l’experiència és un grau. La meva recomanació és que poseu especial atenció en tots aquells sistemes que AFECTEN a la producció de les vostres empreses. L’obsolescència és un fet inevitable. I en informàtica, més que en cap altre sector/departament: o evoluciones o mores.

No espereu a l’últim dia, com l’estudiant davant d’un examen, per renovar o migrar. Una migració planificada a temps estalvia MOLTS DINERS.

La meva recomanació és no disposar de sistemes físics en producció amb més de 8 anys de vida. Considero la balança adequada en renovar al 5è any de vida. D’aquesta forma em permet disposar d’un recorregut productiu llarg, el preu de manteniment amb el fabricant encara és acceptable i la tecnologia és suficientment robusta com per suportar una renovació tecnològica/migració de l’entorn.

Com a dispositius físics a tenir en compte:

  • Servidors
  • Cabines d’emmagatzematge
  • Commutadors (“garantia de per vida”, però mentre el fabricant digui que el producte és viu, no que nosaltres som vius).
  • Tallafocs

Però també alerta amb el programari on el temps es dilata més o menys en funció de les tecnologies emprades i l’evolució de les mateixes:

  • Sistemes Operatius
  • Aplicacions. Si, les aplicacions també són un graó dèbil. (llenguatges obsolets, no suportats pels nous sistemes operatius o maquinari)

 

No és el primer, ni serà l’últim cop. Tenim la mania d’allargar les coses en el temps fins que passa alguna cosa i llavors, corre-m’hi tots. Quants cops he sentit les frases:

  • Si funciona no ho toquis. (A veure qui és el “maco” que no fa el manteniment del seu cotxe).
  • Mentre funciona ningú valora el sistema, ara, el dia que no funciona volen les cadires.

 

Recomanacions

Permeteu-me exposar les recomanacions als rols afectats per aquestes situacions:

Caps de Departament de TI, tècnics TI, reviseu a consciència els vostres sistemes, tingueu sempre preparat un pla B al respecte. Presenteu les vostres conclusions a gerència, que aquesta situació no us agafi mai desprevinguts, ni amb una mà al davant i l’altre al darrere. No siguem mandrosos a l’hora de buscar noves tecnologies, fer els manteniments, crear plans de migració, proposar els canvis necessaris, detallar les conseqüències de les parades, no quedar-se creuant els dits perquè no passi res (ho he vist fer i naturalment el catacrac ha estat bonic)… El dia a dia és molt feixuc, però un trasbals d’aquestes magnituds és molt pitjor a tots nivells (personal, econòmic, humà). Els que ho heu patit sabeu de què parlo.

Gerència, avui dia la informàtica és una part molt important de l’empresa. Tot i que no es veu ni es sent quan funciona, quan ho deixa de fer provoca grans mal de caps que poden acabar amb la pròpia empresa (no és broma, he vist moltes empreses tancar per una mala implementació de l’ERP, molts diners perduts per deixar de funcionar sistemes de control, etc…). Escolteu bé els vostres tècnics, ells coneixen millor que ningú les mancances i possibles problemes que pot provocar un sistema parat.

Similar Posts by The Author:

 

Deixar un comentari

Recorda que no es contestaran preguntes personals, només d´interés comú que ens enriqueixin a tots.
La teva adreça de correu electrònic no serà publicada. Els camps obligatoris estan indicats.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada