Guardar les fotos digitals

8 Desembre 2013
Josep Ma Solanes 3

Són molts els què pregunten com gestionar les fotos digitals, consells per no perdre-les, com guardar-les, còpies de seguretat, etc… Després d’uns quants anys considero que no hi ha la fórmula perfecte per fer-ho, cada cas és un món. És qüestió d’agafar l’hàbit que millor s’adapti a cadascú.

El tema fotos i vídeos és un tema que s’ha de controlar i molt bé, tant a casa com a l’empresa, ja sigui pel valor que tenen com pel difícil que és repetir-ho.

 

El cas d’en Pere

Per entrar en situació us explicaré el cas que li ha passat a un bon amic aficionat a la fotografia, com tants n’hi ha. Aficionat tota la vida a la fotografia analògica, va ser dels primers a tenir càmera digital i això que n’hi diuen ordinador. No és que li agradi passar hores davant la pantalla, però si fer fotografies. L’ordinador és un mal menor, el substitut del laboratori, que ha hagut d’aprendre a fer funcionar sobre la marxa. Tot el que ha de fer el meu amic és endollar la càmera amb un cable i les fotos passen al disc dur… I aquí és on comencen els problemes:

Espai, molt d’espai. Més espai encara. I sobretot, còpies de seguretat!!!

Al principi, tot anava mig bé. Les primeres càmeres digitals generaven fotografies amb JPG que ocupaven uns 600 KB i, acostumat al carret, s’ho pensava dos cops abans de fer la foto. Per tant, es controlava l’espai que ocupaven. Preocupat per no perdre les fotos, després de cada descàrrega a l’ordinador, va començar a fer còpies de seguretat en CDs quan en tenia un volum que l’omplís.

Però el temps passa i cada cop es troba més còmode amb la càmera digital. Comença a fer més fotos (fotos que potser no serviran mai, però que tampoc s’esborren) amb el conseqüent augment de l’espai necessari per guardar-les. Les còpies ja no caben en CDs (bé, si que hi caben però se’n necessiten molts), és hora de passar als DVDs de més capacitat per fer el mateix que es feia amb els CDs.

Les càmeres digitals evolucionen. Apareixen les primeres reflex digitals amb molts megapíxels i format RAW. Les fotos ja no ocupen 600 KB sinó que passen a ocupar varies MB (jo estic a les 24 MB per foto). Ja no tornen a cabre tantes fotos en els DVDs i fer les còpies cada cop es torna més farragós. És el temps en que baixen el preu dels discs durs externs, pel que es converteix en l’alternativa als DVDs. Connectar el disc dur extern a l’ordinador i fer la còpia dels fitxers es torna més “fàcil”. Però el disc dur extern es queda sempre connectat a l’ordinador, pel que deixa d’actuar, en part, com a còpia de seguretat.

Després de la compra del disc dur extern, ara és el disc dur principal el que s’omple fins vessar, toca canviar-lo per un de més capacitat. Ja hi tornem a ser, el disc dur de còpies de seguretat es torna a quedar petit, com va passar en el seu dia amb els CDs i els DVDs. Es necessita un altre disc dur extern, però com que mai ha passat res s’ha agafat confiança i el nou disc dur no arriba mai.

Al no tenir més espai es deixen de fer les còpies de seguretat!

Gran error, tot va bé quan va bé.

Després de 4 anys sense fer còpies de seguretat arriba el dia fatídic. Al iniciar l’ordinador no arranca el sistema operatiu, la pantalla es queda de color negre i se sent un «clac clac» que no s’hauria de sentir. El disc dur ha deixat de funcionar. Les fotos!!! On són les còpies de seguretat? A l’altre disc dur? El que fa 4 anys que no s’actualitza. Mare meva, què he fet, que he perdut! Socors, vull les meves fotos. La desesperació s’apodera de la situació.

Es truca ràpidament a l’informàtic de torn. Un primer anàlisi conclou que el motor ha deixat de funcionar, per tant, és improbable de recuperar les dades tal qual. Es necessita desmuntar el disc dur físicament, canviar components per iguals o molt semblants; és a dir, contractar els serveis especialitzats d’una empresa de recuperació de dades i això és paga. En aquest cas van ser uns 700 €.

Per sort, l’empresa de recuperació de dades va poder recuperar la gran majoria dels fitxers a l’haver la superfície del disc intacta, però perdent les estructures de carpetes; com sol passar en aquests casos. Va ser una feinada reorganitzar totes les fotos, però pitjor hagués estat perdre-les (naixement dels néts, fotos familiars, viatge irrepetible…).

Us sona la situació? Podria haver estar pitjor? Quant valen les vostres fotos? I els vídeos? Què feu per guardar les fotos digitals?

Podria haver estat pitjor? Rotundament SI.

Guardar les fotos digitals en…

Suport CD/DVDs

DVD afectat per un geotrichum

Tot anava mig bé amb les còpies en CDs i DVDs. Però, heu comprovat últimament aquesta còpia?

  • Important la qualitat del CD/DVDs. Tots són bons quan es grava i es llegeix en un període curt de temps.
  • On es guarden els CD/DVDs. Correctament col·locats en un lloc fosc amb temperatura i humitat constant, dins les fundes i sense estar apilotats.
  • Existència del fong Geotrichum que es menja els CD/DVDs.

Disc dur de treball i emmagatzematge

Aquí la indústria ens ha pres una mica el pèl. Si bé abans els discs durs disposaven d’una garantia de 5 anys, duraven raonablement (encara tinc discs durs operatius de fa 12 anys) i el preu s’havia fet assequible; a resultes de les tormentes a Tailandia del 2011 la situació canvia. Després del cop inicial en l’estocatge de discs durs i l’augment considerable del preu dels mateixos, el mercat es torna a normalitzar. Però ull amb la lletra petita, si bé el preu torna a igualar-se, ara la garantia màxima és de 3 anys i amb una considerable baixada en la qualitat dels materials. Aquests discs durs s’han d’evitar per les fotos, la seva vida és curta i el nivell d’incidències és alt.

Cap a finals de 2012 els fabricants de discs durs potencien les famílies NAS o Enterprise, més cares, però amb garantia de 5 anys i recuperant els nivells de qualitat esperats. Són aquests els tipus de discs durs que recomano per treballar i emmagatzemar les fotos. Com bé vaig llegir en algun blog:

Seagate Constellation

Els discs durs són cars, les fotos són preuades.

Treballar les fotos amb una carpeta o disc dur a banda, que no sigui ni el d’emmagatzematge ni el de còpia de seguretat. Si durant el treball m’equivoco, tinc un virus que esborra fitxers, l’aplicació que utilitzo fa coses rares o qualsevol altre tipus d’error, tinc molts números a perdre coses.
Deshabilitar l’anti-virus per les carpetes de les fotos (excepcions) per tal d’evitar anar obrint i tancar els fitxers per aquest tipus d’aplicacions. No cal analitzar els fitxers de fotografia. Pel seu disseny és molt poc provable (en informàtica mai és pot dir al 100%) que a l’obrir una foto arranqui un programa que faci malbé l’ordinador.

 

Disc dur en sistema RAID

Algunes persones creuen, erròniament, que el sistemes RAID són un mètode de còpia de seguretat. Els anuncis o alguns venedors diuen l’ordinador porta dos discs durs i que un fa la còpia a l’altre automàticament. En part és correcte, en un RAID 1 (mirall) s’utilitzen dos discs físics per aconseguir la capacitat d’un d’ells, no la suma dels dos. M’explico,

  • Compro dos discs de 2 TB cadascú. Per tant, tinc a les meves mans 4 TB disponibles.
  • Però en comptes d’utilitzar els dos discs per separat (4 TB), creo un RAID-1 amb aquests discs. És a dir, el segon disc l’utilitzo com a una còpia del primer. Per tant em queda disponible només 2 TB. Les altres 2 TB és la mateixa còpia.

Hi ha altres tipus de RAID, els més habituals:

  • RAID 0. És un disc dur normal o bé la suma de varis discs durs. Són molt ràpids, perquè només guarden la informació un sol cop. S’utilitzen per a memòries temporals (treballar les fotos), renderitzat de vídeo, modelatge. És el que menys penalització té.
  • RAID 1. També conegut com a mirall. Es requereixen dos discs per a configurar-lo i consisteix en guardar les dades als dos discs al mateix temps. Té penalitzacions quan es guarda la informació a l’haver d’escriure dos cops.
  • RAID 5. Es requereixen un mínim de tres discs per a configurar-lo. La informació es reparteix entre els discs, però perdent el total de la capacitat d’un d’ells. En aquesta capacitat “que es perd” es guarda el que s’anomena banda de paritat. Que consisteix en una operació matemàtica lògica per, en cas de la pèrdua d’un dels discs, el sistema sigui capaç de reconstruir automàticament les seves dades sense necessitat de parada.Té molta més penalització a l’haver de calcular la banda de paritat i escriure en varis discs a la vegada. (Aquesta part agafar-la entre cometes, ja què per segons què i amb què, és un avantatge. No obstant, no és el cas per un ordinador de l’oficina o de casa).

Em serveix el muntatge d’un RAID per la còpia de seguretat? NO.Dispositiu NAS QNap

Com que no si els dos discs durs tenen la mateixa informació? Precisament per aquest motiu. Si esborro les dades del primer disc dur, automàticament, s’esborren del segon. Si es fa malbé una carpeta per corrupció, automàticament es copia la corrupció al segon disc dur. Si tinc una pujada de tensió que em fon l’ordinador podria salvar-se un disc, però no acostuma a passar.

Doncs, de què em serveix el RAID-1? Serveix per assegurar que si es fa malbé UN dels dos discs durs, podré continuar treballant sense perdre la informació. Podria haver estat el cas del Pere, en un disc dur se li ha espatllat el motor, però l’altre podria anar fent.

Val la pena invertir en un RAID-1? Depèn del cas:

  • Si estic les 8 hores de cada dia treballant amb fotos noves, generant molta quantitat d’informació i que no se’m pot parar l’ordinador durant la jornada; la resposta és si. Però sempre amb sistemes de còpia de seguretat, ja siguin discs durs externs, servidors o cabines que la facin.
  • Si l’ús és esporàdic, val més que aquest segon disc dur estigui lluny del primer, amb una còpia manual quan es modifiquin les dades.

Per altra banda, pels que no ho sabeu, el sistemes RAID penalitzen el rendiment de l’ordinador. Si no disposo de la configuració física adequada (controladores RAID reals), aquesta serà molt contraproduent; sobretot a l’hora de treballar amb fotos i vídeos.

Disc dur extern

Si, però no.

  • Deixar el disc dur connectat sempre a l’ordinador provoca un desgast innecessari, continu, dels components. Si hi ha una pujada de tensió, el disc dur extern també rep.
  • Deixar el disc dur connectat a l’electricitat, però apagat també és mal negoci. No hi ha desgast, però una pujada de tensió o tempesta també el fa malbé.Disc dur extern Iomega
  • Per tant, disc dur extern si, però completament desconnectat i guardat en un armari. A ser possible metàl·lic, per l’efecte de la gàbia de Faraday en cas de radiació electromagnètica. No és el primer cas que veig amb aquests problemes.

Repassar cada cert període de temps la còpia de les fotos. A grans trets, els disc durs funcionen amb materials ferromagnètics que s’orienten en un sentit o altre (0 i 1). A l’estar subjectes a les lleis físiques que ens envolten, amb el temps, poden variar aquestes orientacions, deixant la partícula entre el valor 0 i 1 i, com a conseqüència, el sistema no sabrà interpretar el valor emmagatzemat.

Les cabines d’emmagatzematge de dades empresarials porten sistemes per l’analisi, detecció i correcció d’aquests errors, però els discs durs que podem tenir al nostre ordinador o externs no la tenen. Es bo comprovar la còpia i tornar a reescriure tot el disc dur de tant en tant per evitar aquest tipus d’error.

Format de fitxer JPG

Per disseny aquest tipus de format té inici, però l’estructura no en defineix el final. Si hi ha algun petit problema al guardar o llegir el contingut del fitxer, com que no és capaç de detectar-lo, és molt fàcil que faci malbé tot el fitxer. Es detecta a l’aparèixer la foto amb unes grans franges de color translúcid.

El format JPG és un format per presentar o reproduir el resultat final d’una foto, no s’hauria de fer servir per emmagatzemar la foto en si. És com si féssim un treball amb el processador de texts i només guardéssim el que hem imprès. Quina feinada haver de refer-ho tot.

Format RAW

Suporta millor els problemes de corrupció, però també me’ls he trobat. Sobretot generats al fer la foto en temperatures baixes, targetes de dubtosa qualitat o no deixant temps suficient per guardar la foto abans d’apagar la càmera.

Un altre problema que pot suposar aquest format és que no és estàndard. És a dir, cada fabricant i família de càmeres té el seu. A llarg termini potser que tinguem el fitxer, però no es pugui obrir amb cap aplicació. L’obscura era digital.

I fer còpies al núvol (cloud)?

Aquí cadascú que accepti el seu risc. Per la meva banda, només deixar clara una cosa:

Qualsevol dada que surt del meu ordinador cap a Internet, deixa de ser privada.

En qualsevol moment es pot tornar pública, ja sigui per voluntat pròpia com perquè un tercer ho fa públic.

Deixant de banda la privacitat, l’altre limitació és l’ample de banda. Si parlem de fotos estem parlant de grans quantitats d’informació. Les nostres “super” línies no disposen de l’ample de banda necessari per fer una càrrega ràpida (com descarrego al núvol una targeta de la càmera de 32 GB, si per pujar un fitxer de 8 GB vaig estar una setmana?).

Recuperació de dades

Com a mesura extrema, tenir el telèfon d’una bona empresa de recuperació de dades i saldo a la cartera. La que últimament m’ha tret més d’un problema http://www.clinica-de-datos.es (per si us ho pregunteu, no tinc res a veure amb aquesta empresa).

 

Resum de com guardar les fotos digitals

Exposo el mètode que jo segueixo, que no és perfecte, però de moment és el què millor em funciona.

Infraestructura

Ordinador de treball amb dos discs durs:

  • 1r disc dur: Sistema operatiu i treball habitual (RAID 0, és a dir, sense tolerància a errors, un disc dur normal).
  • 2n disc dur: Emmagatzematge de la Fototeca (RAID 0)

NAS

  • A banda d’altres tasques, emmagatzematge de les fotos en format JPG per a visualització

Còpies de seguretat

  • Disc dur extern eSATA (més ràpid que el USB)
  • Disc dur extern 2 en un altre equip i fora de casa

 

Procediment

  1. Connectar el disc dur extern eSATA a l’ordinador de treball
  2. Inserir la targeta de memòria amb les fotos a l’ordinador de treball.
  3. Obrir l’aplicació de gestió de fotografies i seleccionar l’opció d’importar les fotos. L’aplicació genera una còpia a una carpeta de “descàrrega de fotos” al disc dur d’emmagatzematge i automàticament una còpia al disc dur extern eSATA.
  4. Acabat el procés d’importació, desconnecto el disc dur eSATA i el guardo en un armari.
  5. Treballo les fotos que s’acaben d’importar: tria, revelatge digital, enquadrament; esborrar les que no interessen.
  6. Exportar totes les fotos que han quedat com a bones en format JPG amb resolució de 1920x1080x164dpis a la carpeta de fotos del NAS, perquè es puguin visualitzar des de qualsevol dispositiu i en qualsevol moment.
  7. Connectar de nou el disc dur extern eSATA i fer la còpia de les noves fotos de la fototeca al disc dur. Un cop comprovada la còpia, esborro els fitxers que s’havien copiat al fer la importació automàtica (sinó deixaria totes les fotos incloent les dolentes). Tant al disc dur de copia com al disc dur de treball. Torno a desconnectar i guardar el disc dur extern a l’armari.
  8. En cas d’haver de revelar en laboratori, exporto les que corresponguin des del fitxer original quan ho necessito. Naturalment a una carpeta temporal, per esborrar-les quan les hagi fet servir.

Un cop al mes o segons el moviment que tingui de fitxers, connecto el disc dur extern eSATA i el disc dur extern 2 a un altre equip, per fer-n’he un duplicat sencer (formatejant el disc dur extern 2) comprovant que tot és correcte. Acabada la còpia torno a guardar el disc dur extern eSATA i el disc dur extern 2 el porto a una altra casa.

Al final, em queden 3 còpies de les fotos (emmagatzematge, disc dur eSATA i disc dur extern 2) en dues ubicacions físiques diferents. Aquesta configuració es considera el recomanat per a les dades preuades, ja siguin fotos, vídeos o dades empresarials.

És pot complicar més? Si. Es pot simplificar? Eliminant una còpia, però sabent el risc que es corre.

Què vull aconseguir amb aquesta entrada? Evitar més casos com el del Pere, que malauradament n’hi ha i n’hi haurà. Mai ningú pren mesures fins que passa quelcom. Evitem’ho des d’un principi estant informats i sabent que pot passar.

 

T’ha agradat l’article? El pots compartir a les xarxes socials. També pots deixar la teva opinió, comentari o suggeriment. Gràcies!

Similar Posts by The Author:

 

3 comentaris per a
“Guardar les fotos digitals”

  1. És cert que tot el què surt del teu ordinador deixa des ser privat. Però des que tenim els ordinadors permanentment connectats a Internet, les garanties de privacitat poden estar sotmeses als nostres coneixements de seguretat en xarxes.
    En qualsevol cas, estaria molt bé un article de com muntar una infraestructura de backup en cloud.

     
    1. Estic d’acord amb el teu comentari sobre els ordinadors permanentment connectats. Al final, el teu sistema és tant segur en la mesura que tu el fas segur. En el tema del cloud, més aviat em refereixo als productes “gratuïts”, o de dubtosa qualitat, que pots trobar i al què els delegues la responsabilitat. S’ha de llegir la lletra petita del què pot passar i posar en una balança els avantatges i inconvenients.

      Sense anar més lluny, el més passat vaig estar valorant la opció de canviar el repositori de contrasenyes d’un sistema onpremise (a casa) a un sistema cloud (LastPassword, 1Password). Al final, em vaig quedar amb el sistema onpremise. La setmana passada m’assabento d’una vulnerabilitat de LastPassword que permet recuperar les contrasenyes de qualsevol usuari. El fet de tenir-ho distribuït en equips particulars fa menys atractiu o improvable un atac personal (molt costós), més enllà de segrestar les dades, ja què la informació, a priori, només té valor per a mi. En canvi, atacar d’una volada un servei que centralitza moltes dades genera repercussió mediàtica i se’n pot obtenir un benefici (ja no és només la informació d’una persona, sinó la de moltes), alguna sempre té valor.

      Prenc nota del teu suggeriment de com muntar una infraestructura de backup amb recuperació de dades i DR.

      Salutacions i moltes gràcies pel comentari.

       

Deixar un comentari

Recorda que no es contestaran preguntes personals, només d´interés comú que ens enriqueixin a tots.
La teva adreça de correu electrònic no serà publicada. Els camps obligatoris estan indicats.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada