Disc dur virtual diferencial a sencer

9 Gener 2015
Josep Ma Solanes 0

En l’entrada sobre crear una màquina virtual a partir d’un disc dur pare amb Microsoft Hyper-V es varen desplegar tres màquines virtuals, però què passa quan aquest laboratori ja no és tant laboratori i és més un entorn de producció? I si el disc dur pare ha quedat obsolet i s’ha d’actualitzar?

Abans d’entrar en matèria fem un recordatori dels tipus de disc virtuals que tenim:

  • Disc dur sencer. Pels entorns de producció, en que no hi ha dependències amb altres fitxers. Copio el fitxer i m’estic emportant el contingut de tota la màquina virtual. En la imatge s’observa l’associació d’un sol fitxer que representa el disc dur que s’associa a la màquina virtual.

disc-virtual-diferencial-a-sencer-21

  • Disc dur diferencial. A partir d’un disc dur virtual pare, se’n genera un altre que conté les diferències amb el pare. Són inseparables per mantenir la màquina virtual. Per tant, si li passa res al disc dur pare o es perd l’enllaç, es perd el contingut de la màquina virtual. En la imatge s’observa l’enllaç entre el disc dur virtual pare amb el disc dur virtual diferencial. El disc dur virtual que s’associa a la màquina virtual és el diferencial, que a la vegada té establert l’enllaç amb el pare. Si es trenca aquest enllaç es perd el contingut, per tant, precaució en la seva utilització.

disc-virtual-diferencial-a-sencer-22

Els disc durs diferencials són adequats per desplegar laboratoris de concepte o pre-producció controlats amb varies màquines virtuals semblants, permetent un estalvi molt considerable d’espai d’emmagatzematge i temps de desplegament.

disc-virtual-diferencial-a-sencer-23

 

Deixem les màquines virtuals amb el disc dur diferencial apuntant al disc dur pare…

La veritat és que sí podem fer-ho, però que a mi personalment no m’agrada massa la idea. La raó és senzilla, si li arriba a passar alguna cosa al disc dur pare perdria, no una sola màquina, sinó totes les que depenen del mateix disc dur. Per entorns de proves i laboratoris és molt adequat, però en producció hi ha altres sistemes que permeten aprofitar l’espai d’emmagatzematge sense córrer aquest risc. És el cas de la pròpia deduplicació de Microsoft Windows Server o bé de cabines d’emmagatzematge intel·ligent que s’encarreguen de fer aquesta gestió.

 

Què hem de fer per tenir un disc dur sencer?

Tornar a començar des de zero. No, és broma. El què cal fer és fusionar el disc dur pare amb el diferencial en un únic disc, com si mai haguessin estat separats. Per això, en el hipervisor Microsoft Hyper-V tenim una opció que s’encarrega de fer-ho. No només permet aplicar els canvis del disc diferencial al disc pare, no és la opció que ens interessa ara mateix, sinó que permet crear un altre disc dur fusionant el disc pare amb el disc diferencial. Això sí, és una operació que requereix la parada de la màquina virtual. Un cop tinguem el nou disc dur, el podem assignar a una nova màquina virtual de producció o bé substituir el diferencial per el nou disc dur de la màquina en qüestió.

Crear un disc dur sencer a partir del disc dur pare i diferencial

Des de l’administrador de Microsoft Hyper-V,  assegurar que tenim la màquina virtual que conté el disc diferencial apagada.  Si no ho està, clicant amb el botó dret del ratolí damunt la màquina virtual i seleccionar Apagar. Amb la màquina virtual apagada, en el menú d’accions de la dreta, seleccionar l’opció Editar disc.

Disc virtual diferencial a sencer

S’inicia l’assistent d’edició de discs durs virtuals. Clicar el botó Següent.

Disc virtual diferencial a sencer

Indicar el disc diferencial a partir del qual es vol crear el disc sencer, el botó examinar ens permet ubicar-lo correctament. Per continuar, clicar el botó Següent.

Disc virtual diferencial a sencer
Seleccionar l’opció Combinar per ajuntar els discs durs (el disc dur virtual pare i el diferencial en un de sol). Clicar Següent.

Disc virtual diferencial a sencer

Se’ns pregunta si es volen combinar les modificacions amb el disc dur virtual pare o bé crear un nou disc dur virtual ajuntant els dos. Seleccionar Crear un nou disc dur virtual. Indicar la ruta i el nom del disc dur virtual nou. I el tipus de disc dur virtual:

  • Expansió dinàmica. En el disc dur físic, el disc virtual només ocupa la part utilitzada.
  • Fixa. En el disc dur físic, el disc virtual ocupa la totalitat de l’espai amb el què s’ha creat, estigui ple o no. Recordar que aquest tipus de disc dur són els adequats pels entorns de producció amb bases de dades.

Per continuar, clicar el botó Següent.

Disc virtual diferencial a sencer

Finestra amb el resum de les operacions a realitzar. Si tot és correcte, clicar el botó Finalitzar.

Disc virtual diferencial a sencer
Toca esperar una estoneta a que es creï el nou disc dur. El temps dependrà, com és d’esperar, de les mides del disc dur pare i del diferencial.

Disc virtual diferencial a sencer

A l’acabar, trobem un disc dur virtual molt més gran que no pas el disc diferencial que teníem. S’han fusionat els dos com era d’esperar:

Disc virtual diferencial a sencer
Ara, amb el nou disc dur virtual sencer creat, el podem assignar a una nova màquina virtual o bé a la ja existent per posar en producció, sense cap tipus de dependència.

Per canviar el disc dur virtual de la màquina virtual, des de l’administrador de Hyper-V, seleccionar la màquina virtual amb el botó dret del ratolí i clicar a l’opció Configuració. Recordar que també s’hi pot accedir seleccionant la màquina virtual i en el tauler d’accions de la dreta, clicar a Configuració.

Disc virtual diferencial a sencer

A la banda esquerra, seleccionar la unitat de disc dur que es vol modificar. En el menú d’opcions de la banda dreta, clicar al botó examinar.

Disc virtual diferencial a sencer

Seleccionar el nou disc dur virtual a assignar a la màquina virtual. Clicar el botó Acceptar.

Disc virtual diferencial a sencer

Ara ja podem engegar la màquina virtual amb el seu disc dur virtual, sense dependències d’altres discs, i sense que hagi canviat res del contingut de la mateixa.

Reflexions finals

Aquesta tècnica ens permet ser àgils i estalviar espai d’emmagatzematge en el moment d’haver de provar noves aplicacions o desplegar entorns de prova amb els disc durs virtuals diferencials, sempre prenent les precaucions necessàries per no trencar els enllaços entre el disc dur pare i els diferencials. Però també permet fer el salt a l’entorn de producció de forma senzilla i sense que sigui un trasbals.

Què passa si actualitzem o modifiquem el disc dur virtual pare?

Doncs que es trenca l’enllaç amb els discs diferencials. Si només en depèn una única màquina virtual, es modifica el seu disc dur perquè vagi a buscar el disc dur virtual pare i ja la tenim en marxa. Però si del disc dur pare en depenen altres discs durs diferencials aquests es perden.

Es pot crear un disc dur virtual diferencial d’un altre disc dur virtual diferencial?

La resposta és si, sempre i quan el disc dur diferencial que s’enllaça com a pare no s’utilitzi, al igual com passa si ho fem amb un únic disc dur pare. Aquest muntatge pot estar molt bé per segons quines proves de concepte, però més enllà d’això estem complicant molt la infraestructura i ho deixo pel parer de cadascú.

 

T’ha agradat l’article? El pots compartir a les xarxes socials. També pots deixar la teva opinió, comentari o suggeriment. Gràcies!

Similar Posts by The Author:

 

Deixar un comentari

Recorda que no es contestaran preguntes personals, només d´interés comú que ens enriqueixin a tots.
La teva adreça de correu electrònic no serà publicada. Els camps obligatoris estan indicats.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada